05-acta-5-ple_30-4-2009_.pdf

PLE DE L’AJUNTAMENT

Sessió Ordinària
Dijous, 30 d’abril de 2009
Acta núm. 5 1a. convocatòria

Senyors/Senyores assistents:
Alcalde-President: Sr. JOAQUIM BALSERA GARCIA.
Regidors/Regidores: Sra. RAQUEL SÁNCHEZ JIMÉNEZ, Sr. JOSÉ FCO. OBISPO
VALLECILLOS, Sr. XAVIER ESTEBAN MARTÍN, Sra. ANNA BECERRA PEÑA, Sra.
LAURA BARRUFET MIRÓ, Sr. VÍCTOR CARNERO LÓPEZ, Sra. NEUS VENDRELL
VIGO, Sra, SALVADORA SANZ RECOBENIZ, Sr. JORDI JIMÉNEZ HORCAJADAS, Sr.
LUÍS IGLESIAS TORO, Sr. BENET CASTILLEJOS SEGURA, Sr. JOSEP LLOBET
NAVARRO, Sr. JOSÉ ANTONIO SÁEZ LÓPEZ, Sr. SERGIO ENGLI IZQUIERDO, Sr.
MARCEL·LÍ REYES VIDAL, Sra. MARTA JIMÉNEZ IBORRA, Sra. EMMA BLANCO
ANGUERA, Sr. RAMON CASTELLANO ESPINOSA i Sr. MIGUEL ÁNGEL IBÁÑEZ
GINER.
Funcionaris:
Secretari : Sr. Guillermo de Prada Bengoa.
Cap del Servei de Secretaria: Sr. Jaume Tutusaus Torrents.
Interventor: Sr. José Mª Garcia Pascual.
En el Saló de Plens de l'Ajuntament, situat a la Plaça de Jaume Balmes, s/n, es va reunir el Ple
de l'Ajuntament el dia trenta d’abril de dos mil nou, en sessió ordinària, primera convocatòria,
amb la presidència del Sr. Joaquim Balsera Garcia, alcalde-president, concorrent els senyors/les
senyores que s'esmenten més amunt, assistits pel secretari general, Sr. Guillermo de Prada
Bengoa.
El Sr. JAVIER GARCÍA GALCERÁN, justificadament, no va assistir a la sessió.
Els Sr. JOSÉ-ANTONIO SÁEZ LÓPEZ es va incorporar a la sessió després d’haver començat
aquesta, en el moment que a l’acta s’indica.
Tant al començament com durant tota la sessió es va donar el quòrum d’assistència (1/3 del
nombre legal) exigit per a la constitució vàlida del Ple, per l’art. 46.2.c) de la Ley 7/1985, de 2
de abril, Reguladora de las Bases de Régimen Local.

I essent les divuit hores, cinc minuts, el Sr. alcalde-president, va declarar oberta la sessió.
Es van prendre per unanimitat, llevat d'aquells casos on expressament s'indica altra cosa, els
acords següents:

1 - ACTA SESSIÓ ANTERIOR
Aprovar les actes núm. 3 (extraordinària, corresponent a la Memòria d’activitats, per part del Síndic Municipal de Greuges, de l’any 2008) i núm. 4 (ordinària), ambdues de data 26 de març de 2009. PART RESOLUTIVA DEL PLE
2 - MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL

Primer.- Determinar la modificació de les característiques del lloc de treball que a
continuació es detalla, en el sentit de:

?? Modificar el règim retributiu i la forma de provisió del lloc de treball “Cap de la Unitat de planejament urbanístic” (codi fitxa GEP/ESP – 05b).
Segon.- Modificar la Relació de Llocs de Treball de l’Ajuntament de Gavà per a l’any
2009, aprovada defin itivament pel ple municipal el passat 18 de desembre de 2008, d’acord amb
el que s’indica a l’Annex d’aquest document.
Tercer.- Aprovar el text refós de la Relació de Llocs de Treball de l’Ajuntament de Gavà
per a l’any 2009 que serà vigent amb efectes 1 de maig de 2009, un cop incorporades les
modificacions anteriors.
L’acord va ser adoptat amb quinze (15) vots a favor (12 PSC, 1 ICV-EUiA, 1 CiU i 1 C’s), cap
en contra i quatre (4) abstencions (2 PP i 2 ERC, donant-se per tant el vot favorable de la
majoria simple (més vots afirmatius que negatius) dels membres de la Corporació presents –en
aquest moment- a la sessió (19), quòrum que, amb caràcter general, exigeix l'art. 47.1 de la Ley
7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, i l’art. 114.1 del Decret
legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim
local de Catalunya.
Es va incorporar a la sessió el Sr. José Antonio Sáez López. 3 - REGLAMENT MUNICIPAL
D’HONORS, DISTINCIONS I PROTOCOL DE L’AJUNTAMENT DE GAVÀ
(Aprovació inicial i, si s'escau, definitiva)
PRIMER.- Aprovar inicialment el projecte del "Reglament Municipal d’honors, distincions,
i protocol de l’Ajuntament de Gavà", disposició reglamentària d'in iciativa municipal mitjançant
la qual l'Ajuntament exerceix la potestat que li reconeix l'art. 4.1.a) de la Ley 7/1985, de 2 d'abril,
Reguladora de las Bases del Régimen Local.
El projecte consta de 43 articles agrupats en un Títol Preliminar, els Títols Primer i Segon, amb
una Disposició Transitòria i una Disposició Derogatòria.
SEGON.- Sotmetre l'acord d'aprovació, juntament amb l'esmentat projecte del Reglament, a
informació pública mitjançant un anunci que s'ha de publicar al Butlletí Oficial de la Província,
al Diari Oficial de la Generalitat, a un dels mitjans de comunicació escrita diària i en el tauler
d'anuncis de la Corporació, per a la formulació de possibles reclamacions i al·legacions durant
el període de trenta dies hàbils a comptar des del següent a la data en què es verifiqui la darrera
publicació en els dos Butlletins Oficials previstos.
TERCER.- Cas que no s'hagi presentat cap reclamació o al·legació dintre del període
d'informació pública, l'acord d'aprovació inicial esdevindrà automàticament definitiu. Si es
presenten es seguirà el procediment previst en els arts. 64 i 65.1 del Reglament d'Obres,
Activitats i Serveis dels Ens Locals.
QUART.- Posteriorment, trametre a l'Administració de l'Estat i a la de la Generalitat de
Catalunya, en el termini de 15 dies, l'acord d'aprovació definitiu de l'ordenança i la còpia íntegra
i fefaent d'aquesta, i publicar-la en el Butlletí Oficial de la Província, inserir-la en el tauler
d'anuncis de la Corporació i anunciar al DOG la referència al BOP en què s'hagi publicat
íntegrament el text. Entrarà en vigor un cop publicat el text complet i hagi transcorregut el
termini de quinze dies hàbils previst a l'art. 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de las
Bases del Régimen Local.
L’acord va ser adoptat amb tretze (13) vots a favor (12 PSC i 1 ICV-EUiA), dos (2) en contra (Sr.
Marcel·lí Reyes i sra. Marta Jiménez d’ERC) i cinc (5) abstencions (3 PP, 1 CiU i 1 C’s), donant-
se per tant el vot favorable de la majoria simple (més vots afirmatius que negatius) dels membres
de la Corporació presents –en aquest moment- a la sessió (20), quòrum que, amb caràcter general,
exigeix l'art. 47.1 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, i
l’art. 114.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
municipal i de règim local de Catalunya.
La Sra. Anna Becerra va assenyalar que l’equip de govern portava a aprovació el nou text del Reglament d’Honors, Distincions i Protocol d’aquest Ajuntament, i en aquest sentit, va dir que volia començar la seva intervenció destacant l’oportunitat històrica que en el decurs d’aquest any estàvem celebrant. A aquests efectes, la Sra. Anna Becerra va dir que feia pocs dies, en aquesta mateixa sala, s’havien commemorar els 30 Anys d’Ajuntaments Democràtics, i es va retre homenatge a totes les dones i homes que al llarg d’aquests anys havien dedicat la seva feina i els seus esforços per aconseguir la ciutat que avui totes i tots compartíem. Així doncs, els regidors i les regidores actuals i totes i tots aquells i aquelles que ens van precedir, a l’igual que els tres Alcaldes d’aquesta etapa democràtica, tots plegats havien aconseguit el Gavà del present, el Gavà que ara compartíem, vivíem i fèiem nostre, i tot ja pensant en el futur i l’herència de les generacions futures. Però també – va dir la Sra. Becerra - estàvem convençuts i convençudes que en un futur, totes i tots aquells que ocuparien aquests llocs, després d’haver estat escollits per una elecció democràtica, treballarien per millorar el Gavà del futur. Així les coses, la Sra. Anna Becerra va manifestar que considerava necessària aquesta introducció, atès que creia que ens podia fer reflexionar sobre la importància i la necessitat de portar aquesta proposta d’aprovació en el dia d’avui. Efectivament, havíem de plantejar-nos que seria recomanable que aquest any 2009, aquesta Corporació Local es dotés d’un nou reglament, ja que a hores d’ara, seguíem tenint vigent un text de l’any 1973, aprovat en els últims anys del règim franquista. En aquest sentit, la Sra. Becerra va dir que de ben segur que estàvem segures i segurs que la bona entesa d’aquesta casa faria possible tenir un nou text adequat a l’Estat Democràtic i a la realitat social i política del nostre país. Per això, per començar, va assenyalar que volia destacar que en aquest Reglament s’havia incorporat com a Títol Segon la part del Protocol i el Cerimonial, entès com els costums i els usos propis d’aquesta Corporació, afegint que una vegada que fos vigent, ens ajudaria a totes i a tots davant de qualsevol acte públic que s’organitzés. El protocol – va dir - s’havia d’entendre com la manera de facilitar, de manera cortès, el bon funcionament de qualsevol aparició pública, ja que al cap i a la fi, el protocol no era més que una forma visual de plasmar la imatge que es volia donar davant els altres. Certament, si féssim una anàlisi, totes i tots nosaltres utilitzàvem formules de cortesia, o érem capaços d’analitzar el comportament dels altres només per la manera que es presentaven davant nostre, per bé que malgrat l’anterior, no ens adonàvem, encara que la paraula sembli una mica antiga o passada de moda, que a la vida hi havien molts costums que plasmats en un paper es podrien entendre com el protocol personal, que formava part de la nostra pròpia imatge. D’altra banda, entrant en el text del Reglament d’Honors, Distincions i Protocol que avui es portava a aprovació, havia estat àmpliament tractat a la Comissió Informativa de Coordinació i Planificació Estratègica, i totes i tots en tenien el text íntegre. A banda del tema protocol·lari que havia destacat abans, la Sra. Becerra va dir que estàvem davant d’un reglament que constava de 43 articles agrupats en un Títol preliminar, els Títols Primer i Segon, amb una Disposició Transitòria i una Disposició Derogatòria. Així les coses, el Títol preliminar estava constituït per les Disposicions Generals, mentre que el Títol Primer tractava dels Honors i distincions, i estava dividit en sis capítols, el primer d’ells corresponent al catàleg d’honors i distincions; el capítol segon el constituïen els nomenaments honorífics; el tercer tractava de les distincions honorífiques; el quart, altres distincions honorífiques i els capítols cinquè i sisè corresponien als drets dels guardonats i el procediment de concessió dels mateixos. A aquests efectes, al Sra. Anna Becerra va voler destacar com a únic honor a persones jurídiques, la Placa d’Honor de la Ciutat, mentre que pel que feia a les distincions honorífiques de persones físiques, va destacar el cas de les Medalles de la Ciutat, les quals es proposaven com a una manifestació d’agraïment municipal premiant mèrits extraordinaris, prestacions i honors cap a la ciutat de Gavà. A la vegada - va dir - es deixava obert el nombre d’elles, afegint que les diferents categories s’atorgarien en funció als mèrits que concorressin. Per la resta, la proposta s’adequava als mínims legalment establerts en Reglaments d’aquesta mena. Finalment, va dir la Sra. Becerra, com així ja s’havia expressat en la comissió informativa, l’equip de govern estava obert al tractament d’esmenes i al·legacions que es presentin durant el període d’exposició pública de trenta dies. A continuació, va fer ús de la paraula el Sr. Miguel Ángel Ibáñez, en nom de Ciutadans, el qual va començar la seva intervenció indicant que al seu grup li hagués agradat que un reglament d’aquestes característiques hagués tingut un acord unitari, que hagués comptat amb la unanimitat de totes les forces representades a l’Ajuntament de Gavà, i fins i tot, que els hagués agradat que ja en l’aprovació inicial, el text que s’hagués sotmès a aprovació hagués estat ja consensuat per les diferents formes, perquè d’aquest manera s’hagués pogut escenificar una unió de totes les diferents tendències polítiques. Tanmateix, això no havia estat així, i per això, la posició del grup de Ciutadans seria la de l’abstenció, si be el Sr. Ibáñez va concloure la seva intervenció indicant que aprofitarien el termini d’informació pública per presentar les esmenes o al·legacions corresponents, confiant però que s’acabessin recollint totes les esmenes i al·legacions que es presentessin per tal de permetre una aprovació conjunta de tots els grups municipals. Seguidament va prendre la paraula el Sr. Ramon Castellano, en nom de CiU, el qual va assenyalar que per part del seu grup, coincidint també amb l’anterior intervenció del portaveu de Ciutadans, els hagués agradat més que el text hagués estat presentat per consens, tot i que considerava que pel mateix contingut del reglament, potser hagués estat impossible presentar un reglament consensuat, atès que ideològicament hi havien questions que potser farien molt difícil un acord unànime. Malgrat tot, el Sr. Castellano va dir que el seu grup seguiria de molt a prop la tramitació de l’expedient, i que en tot cas, presentaria les esmenes que tingués per convenients durant el termini d’informació pública d’aquell. Tot i amb això, el Sr. Castellano va manifestar també que CiU ja havia demanat formalment de reunir-se amb la Tinenta d’alcalde Sra. Anna Becerra la setmana que ve, amb la finalitat d’estudiar i analitzar conjuntament el reglament, i aclarir a la vegada aquells dubtes que podessin sorgir, per tal de possibilitar el suport del grup de CiU o d’altres forces al reglament, posant com a exemple les referències que en aquest es contenien respecte de la Casa Reial, que podrien arribar a constituir un impediment pel seu mateix grup o altres formacions polítiques, per bé que normes de caràcter legal comportessin l’exigència de dites referències. Per això, va dir el Sr. Castellano, si a través de l’acceptació d’esmenes o al·legacions es podés arribar a millorar el reglament, les presentarien després de la reunió assenyalada, esperant que si no es podés aconseguir aquest consens unànime, al menys si aconseguir el major consens possible. En definitiva, el Sr. Castellano va finalitzar la seva intervenció indicant que de moment la posició del seu grup seria la de l’abstenció, encara que com havia dit, seguirien treballant amb la finalitat de poder-se sumar finalment al reglament. De la seva banda la Sra. Emma Blanco, en nom de ICV-EUiA, va començar la seva intervenció indicant que des del seu grup es veia molt important, com havia apuntat la Tinent d’alcalde Sra. Anna Becerra, derogar lleis i normativa franquista que encara estava vigent a la nostra ciutat, apostant per una normativa ajustada als valors democràtics, per bé que la Sra. Blanco va desitjar que hi hagués un dia, esperava que un dia, no s’hagués de derogar aquesta normativa franquista, sinó recuperar fins i tot el règim democràtic, sortit de les urnes, que el franquisme ens va treure. D’altra banda, la Sra. Blanco va recordar que feia pocs dies s’havia parlat en aquesta sala de plens dels trenta anys de democràcia, indicant que aquest era un fet mot important, però que no ens podíem relaxar, afegint que havien passat trenta anys des de que es va recuperar la democràcia i que teníem ajuntaments democràtics, però els valors de la democràcia s’havien de defensar cada dia, que havíem de ser un exemple amb els nostres actes, i que havíem de ser garants de que aquests valors es complien per tots i per totes, que tothom hi tenia cabuda, i que tothom gaudia d’aquests drets democràtics. Dit això, la Sra. Blanco va manifestar que el seu grup votaria a favor d’aquest reglament, entenent que això era un principi, un camí cap a un test en el qual hauria de venir reflectida la voluntat de tots i totes les electes, un test en el qual aquest reglament d’honors, distincions i protocol de l’Ajuntament de Gavà tothom, tots els grups municipals s’hi podessin sentir a gust, còmodes, on tothom hi tingués cabuda, ja que com s’havia indicat, aquest reglament de protocol anava més enllà d’una legislatura, pretenent-se que fos patrimoni de tots els electes actuals i futurs, i per tant, era molt important el treball que s’endegaria a partir d’aquesta aprovació inicial. Per la seva banda el Sr. Marcel·lí Reyes, en nom d’ERC, va dir que el seu grup votaria en contra de la proposta perquè de fet, el que el seu grup volia era una devolució d’aquesta text, i reiniciar tot el procés des del principi. En aquest sentit, el Sr. Reyes va dir que no només perquè la premura que s’havia donat al reglament semblava excessiva, ja que després de trenta anys, no semblava pas que ara vingués de tres o quatre dies, però el que si era una certesa era que un divendres al vespre s’enviava un text via correu electrònic i el dilluns següent s’havia d’aprovar en comissió. Per això, va dir el Sr. Reyes, tothom podia entendre que aquesta no era la millor manera possible de començar, per molt que després es parlés de l’aprovació inicial, i més perquè en opinió d’ERC ens trobàvem amb un text que vindria a ser com una mena d’esquelet vertebrador de coses 1ue encara s’havien d’omplir de contingut. Per exemple, el llenguatge en el qual estava redactat sovint era imprecís, contradictori, amb elements sexistes, etc. A més, va dir el Sr. Reyes, hi havien aspectes que feien gràcia, com per exemple el fet de que els regidors i regidores perdrien el tractament de senyors o senyores quan deixessin el càrrec, indicant en aquest sentit que no sabia com haurien de ser denominats després d’aquest fet. A aquests efectes, el Sr. Reyes va dir que entenia que era e l comú denominador del tractament català, però en tot cas aquest redactat li semblava un excés. Així mateix, va dir el Sr. Reyes, el reglament contemplava que quan es nomenés un determinat gavanenc o gavanenca com a ciutadà d’honor, s’indicava a la vegada que es gravaria un escut, però hores d’ara no se sabia encara quin era l’escut oficial, ja que el que es feia servir en aquests moments era de l’any 1973, i el cert era que la Generalitat no el tenia homologat. A més, calia afegir el fet que d’aquest escut en dependria també la bandera, i d’això no se’n parlava en el reglament. Tampoc es parlava de l’ús de la bandera europea, ni quan s’hauria d’utilitzar, i a més, va fer referència a l’observació feta pel Sr. Ramon Castellano, en el sentit de que certament, hi havien questions que anaven més enllà de l’àmbit estrictament legal, i que fossin ineludibles en el seu compliment, però potser tampoc calia repetir-ho tantes vegades, ja que només amb una referència legal probablement n’hi hauria prou. D’altra banda, parlant des del punt de vista de l’oposició, el Sr. Reyes va manifestar que entenia que la preocupació formal o protocol·lària podia afectar a tots aquells que desenvolupessin un càrrec representatiu, però a vegades des de l’oposició el problema no era aquest, ja que sovint el problema no era el lloc a ocupar, sinó si en un determinat acte s’hi podia ser per questions d’horari, o si només s’havia procedit a fer una convocatòria, simplement; és a dir, poc importava si en funció de la representació que cadascú tenia, et tocava estar al costat de tal o qual autoritat o regidor, si després, a l’hora de la veritat, no s’havia tingut en compte la possibilitat real o ni tant sols la voluntat de que aquell regidor que representés el que representés, hi podés ser present. Així doncs, el Sr. Reyes va dir que per una certa premura o urgència en voler distingir a determinades que varen ocupar uns càrrecs fa trenta anys, s’havia perdut l’oportunitat de fer un treball amb una certa lògica, ordenada en el temps i en l’espai. Ara, el que era indubtable era que amb prou feines se sabia darrera de qui em toca o de qui m’haig de posar, però quedaven pendents encara moltes incògnites a resoldre. Per això, avui, la posició d’ERC davant d’aquest reglament era que caldria tornar a redactar aquest document de base, negociar-lo i debatre’l amb més calma amb la resta de forces polítiques. De la seva banda el Sr. Josep Llobet, en nom del PPC, va dir que el seu grup mantindria el mateix posicionament que en la comissió informativa, indicant a aquests efectes que quan es va plantejar l’alternativa de deixar el reglament sobre la taula o de continuar la seva tramitació, el PPC ja va dir en aquells moments que podien compartir qualsevol de les dues solucions, ja que donar un termini més ampli per tal de poder seguir negociant semblava correcte, de la mateixa manera que també consideraven correcte seguir la tramitació, sempre que hi hagués una veritable voluntat per part dels redactors d’arribar a acords, afegint però que també varen indicar que si en darrer terme la posició majoritària era la de prosseguir la tramitació, el seu grup no hi posaria cap inconvenient. En tot cas, va dir el Sr. Llobet, com molt bé havia reconegut l’equip de govern, el que sí era cert era que no hi havia una posició majoritària per part de l’oposició en prosseguir la tramitació del reglament, raó per la qual aquest fet hauria de portar a l’equip de govern a una reflexió, i sobre tot, intentar aproximar posicions, indicant que en la seva opinió seria bo de convocar la Junta de Portaveus per plantejar obertament, després de la formulació de les esmenes, un debat seriós sobre quines podrien ser les millors opcions, i encara que potser no s’arribés a un acord unànime, sí que caldria arribar a un acord el més ampli possible. D’altra banda, el Sr. Llobet va manifestar que en la seva opinió, ara ja no es tractava tant de si aquest reglament tenia vint-i-cinc o trenta anys, sinó que atès el temps transcorregut des de la seva aprovació, calia actualitzar-lo i adaptar-lo a la societat del segle XXI. En darrer terme, el Sr. Llobet va dir que compartia la major part de les afirmacions que havien fet els seus companys, assenyalant que era important la regulació i el tractament dels honors i distincions, a l’igual que el tractament dels grups de l’oposició, etc., afegint finalment que el PPC intentaria arribar a acords, de la mateixa manera que estava absolutament convençut – va dir - que amb l’esforç de tots es podria arribar a aconseguir una bona entesa. Va respondre la Sra. Anna Becerra, indicant que intentaria fer una resposta conjunta a les intervencions precedents. Així doncs, la Sra. Becerra va començar la seva intervenció recordant als senyors portaveus que en el darrer mes de febrer, i a instància del Sr. Alcalde, en la Junta de Portaveus celebrada en aquell moment ja s’havien avançat les línies mestres del treball que s’havia endegat en la formulació d’aquest reglament, i que posteriorment, en la darrera comissió informativa, la Sra. Anna Becerra ja havia exposat que, tractant-se d’un reglament de caràcter especial, el seu text s’ajustava a la Constitució i a les lleis d’àmbit nacional dictades en aquesta matèria, a l’igual que respectava el Decret de l’any 1983, que establia les prelacions no només en relació als càrrecs d’àmbit local, sinó respecte de totes les autoritats de l’Estat. Certament, va dir la Sra. Becerra, qualsevol reglament era susceptible de millora en el seu redactat, i aquest no era cap excepció, i en aquest sentit, va dir que aquest mateix matí havia ja mantingut un intercanvi d’opinions amb al seva a companya de govern Sra. Emma Blanco, respecte de possibles millores en el redactat d’algun precepte, que permetrien arribar a un consens molt més ampli, com per exemple en el cas del tractament dels membres de la Casa Reial. Així mateix, i respecte del tema de la bandera europea, la Sra. Becerra va recordar que no feia gaire que s’havia plantejat en aquest mateix ple una pregunta envers la utilització de dita bandera, assenyalant a aquests efectes que s’havia contestat que ara per ara, no tenia una regulació específica, per bé altra cosa era que aquesta Corporació acordés donar-li un tractament propi, que era evidentment un tema a valora. En qualsevol cas, la Sra. Anna Becerra va voler reiterar que aquest equip de govern i ella mateixa estava a disposició de tots els grups i oberta a aclarir tots els dubtes i interrogants que el reglament podés plantejar, i també perquè alguna de les seves parts era especialment molt tècnica, fins el punt que feia una mica dificultosa la seva total comprensió. Finalment, la Sra. Becerra va insistir en que l’equip de govern ja havia reiterat en diverses ocasions la seva voluntat de que aquest reglament fos un reglament no només per aquesta Corporació, sinó que fos un veritable reglament de futur, patrimoni de tots i en el qual tothom s’hi podés identificar. En darrer terme, el Sr. Alcalde va fer una breu intervenció només per puntualitzar que la voluntat de l’equip de govern era, sense cap mena de dubte, la d’arribar a un consens el més ampli possible envers aquest reglament, desitjant que tothom s’hi podés sumar, a la vegada que va dir que indubtablement, a partir d’ara, tot el treball que es portés a terme aniria adreçat a aquesta finalitat, per bé que va recordar que les possibilitats d’innovació en un reglament com aquest eren molt limitades, atesa la especial singularitat i les seves característiques tècniques. Tot i amb això però, el Sr. Alcalde va insistiren que ara només es tractava d’aprovar inicialment un text, i que sobre aquest, es treballaria per tal de trobar el màxim consens per tal d’arribar a l’aprovació definitiva d’un text en el qual tothom s’hi podés trobar còmode. 4 - APROVACIÓ DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS
04/09 PER UN IMPORT DE 1.399.940,01 €

PRIMER.- Aprovar inicialment l’expedient de modificació de crèdits dins del pressupost
general de l’Ajuntament de l’any actual, incoat mitjançant baixes por anul·lació per tal d’ajustar
el pressupost disminuint la despesa per adaptar-la la previsió de minva de determinats ingressos
per causa de les incerteses derivades de la delicada situació econòmica actual.
L’estructura de la modificació de crèdits és la següent:
EXPEDIENT NÚMERO 4/2009 DE L’AJUNTAMENT DE GAVÀ

MODIFICACIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESES

Baixes de CRÈDITS DE DESPESES

MODIFICACIÓ DEL PRESSUPOST D’INGRESSOS

Baixes de CRÈDITS D’INGRESSOS

SEGON.- Que una cop transcorregut el termini d’exposició al públic a l’efecte de formular
reclamacions i al·legacions, previst als articles 169 i 177 del Text Refós de la Llei Reguladora
de les Hisendes Locals, sense que s’hi hagi interposat cap reclamació o al·legació, s’entengui
definitivament aprovat l’expedient de modificacions de crèdit número 4/2009 del pressupost de
l’Ajuntament corresponent a l’exercici 2009.

L’acord va ser adoptat amb tretze (13) vots a favor (12 PSC i 1 ICV-EUiA), cap en contra i set
(7) abstencions (3 PP, 2 ERC, 1 CiU i 1 C’s), donant-se per tant el vot favorable de la majoria
simple (més vots afirmatius que negatius) dels membres de la Corporació presents –en aquest
moment- a la sessió (20), quòrum que, amb caràcter general, exigeix l'art. 47.1 de la Ley
7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, i l’art. 114.1 del Decret
legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim
local de Catalunya.
Després de l’explicació detallada de la proposta per part de la Sra. Raquel Sánchez, va prendre la paraula el Sr. Miguel Ángel Ibáñez, en nom de Ciutadans, el qual va indicar que no els quedava més remei que mostrar la seva satisfacció per aquesta modificació de crèdits, ja que semblava que es començava a tocar de peus a terra, fent un reajustament de prop d’un milió quatre-cents mil euros, que consideraven àmpliament necessari, afegint que ja des del seu grup, quan es va preparar el pressupost del 2009, es van fer també tot un seguit de números, proposant ja en aquells moments un reajustament d’un milió tres-cents mil euros, assenyalant però que era a partir d’aquí on començaven les diferències, indicant que havien observat determinades coses que els cridaven molt l’atenció, com per exemple la disminució del renting de vehicles de la policia en dos-cents quaranta-tres mil euros amb vint-i-vuit cèntims, però si es tenia en compte que es venia d’un pressupost de 2008 de vuit mil euros, el 2009 de quatre mil euros, i ara ni trèiem dos-cents quaranta-tres, el Sr. Ibáñez es va demanar com aniria la policia enguany. Així mateix, un altra aspecte que els cridava l’atenció era el relatiu a prevenció d’incendis i neteja de zones forestals i municipals, amb un pressupost el 2008 de vint-i-cinc mil euros, dinou mil euros el 2009, i ara es produïa una retallada de deu mil euros, de tal manera que una partida que el 2008 era de vint-i-cinc mil euros, ara es quedava en nou mil, preguntant-se el Sr. Ibáñez si realment amb aquesta quantitat es podia fer front a la neteja o prevenció en matèria d’incendis forestals, atès l’estat actual del bosc en un any en que havia plogut molt. D’altra banda, en opinió del Sr. Ibáñez, hi havien altres partides en les quals considerava que s’hi havia incidit correctament, com per exemple en transport, en Gavà-bicing, mantenint-se la partida inicialment assignada, amb la qual cosa, atesa la congelació de la partida, es podia pensar que la implantació d’aquest servei quedava també congelat aquest any. Per altra banda, el Sr. Ibáñez va dir que per Ciutadans era fàcil treure trenta-cinc mil euros del Consorci de normalització lingüística, ja que feia trenta anys seguits que s’anava fent la tasca de normalització, i per tant, tampoc era tant greu si en un any de crisi com l’actual no es feia dita aportació. Pe contrari, la disminució d’onze mil euros en beques i pràctiques no li semblava del tot correcte, ja que davant la situació actual de crisi, això era el que necessitava el nostre jovent. Per això, va dir el Sr. Ibáñez, hi havien tot un seguit de diferències i de partides que no es tocaven, partides que per Ciutadans es podrien retallar o suprimir enguany per destinar-les a cobrir altres necessitats més peremptòries, de tal manera que el balanç no era en absolut satisfactori, ja que pe més que s’havia fet un esforç per retallar despesa, el criteri emprat no semblava el més adequat, al menys des de la perspectiva de Ciutadans. Per tot això, tot i admetent que calia fer modificacions de crèdits per reajustar el pressupost a la realitat actual, i que s’havia actuat en aquest sentit, la posició de Ciutadans seria la de l’abstenció, per considerar que el criteri que s’havia aplicat no era el més ajustat. A continuació va fer ús de la paraula el Sr. Sergi Engli, en nom del PPC, el qual va manifestar també que el seu grup es congratulava de que per primera vegada s’hagués imposat el seny, considerant-se la idea de que calia retallar el pressupost, que d’altra banda, així havia estat demanat per tota l’oposició en el seu conjunt durant el debat del pressupost. Tot i amb això, el Sr. Engli va dir que era una retallada que no s’acabava d’ajustar al que era necessari en aquests moments, ja que el PPC pensava que la retallada proposada era insuficient, afegint que tot i lamentar-ho abans d’hora, estava absolutament convençut que abans de final d’any s’hauria de fer una nova modificació en sentit negatiu, ja que ara només s’havia tingut en compte la baixada d’ingressos de l’Estat i la baixada en concepte d’IAE, però sense tenir en compte ni l’ICIO ni altres impostos i taxes que en aquests moments estaven patint clarament una reducció dels seus ingressos. Tanmateix, va dir el Sr. Engli, si s’hagués fet ara, s’hagués tingut un termini de vuit mesos per reordenar la despesa, però si es feia el setembre, només disposaríem de tres mesos per fer-ho, amb el resultat de que el setembre hi haurien moltes partides que es quedarien sense cap possibilitat de crèdit. Dit això, el Sr. Engli va manifestar que no pensava entrar en el detall de les partides, ja que, sincerament, es podia fer una retallada d’una manera o altra, tot i que alguna de las partides “curioses” sí que ja havien estat objecte de comentari, per bé que n’hi havia una que li havia cridat especialment l’atenció, atès que es retallava una partida per una quantitat superior a la que estava pressupostada, fet que no podia respondre més que a una errada; però d’altra banda, també li cridava molt l’atenció el fet que en un tres i no res, s’havia pogut retallar la despesa per sous i salaris en cinc-cents quaranta mil euros, recordant a aquests efectes que ell mateix havia criticat ja en el debat de pressupost aquestes partides, indicant en aquells moments que seria molt fàcil procedir a la seva retallada, perquè eren xifres molt importants quantitativament. En qualsevol cas, el Sr. Engli va dir que des d’un punt de vista global, el PPC havia d’estar d’acord amb aquesta retallada, però no podia estar-hi ni en la quantia ni en el resultat final, i per tant, la posició final del seu grup en aquest punt seria la de l’abstenció. Va respondre la Sra. Raquel Sánchez, indicant que per l’equip de govern, a l’igual que en el moment en el qual es van aprovar els pressupostos cada grup municipal hauria aprovat un pressupost ben diferent, que d’altra banda seria coherent amb l’ideari de cada grup polític, a la vegada l’equip de govern entenia també que a l’hora de fer aquest expedient de modificació de crèdit, cada grup polític hauria fet també una proposta alternativa. Tanmateix, va dir la Sra. Sánchez, el que caldria aclarir era que si la situació econòmica no fos la que era en aquests moments, aquest equip de govern seguiria mantenint el pressupost que es va defensar i que es va aprovar, ja que en la seva opinió, es tractava del millor pressupost que es podia aprovar. Tot i amb això, i en relació a alguna referència concreta que s’havia fet respecte de determinades partides, la Sra. Sánchez va dir que sí que li agradaria tranquil·litzar al Sr. Ibáñez, en el sentit de que en cap moment es posava en risc un servei o una activitat que es podés considerar que afectava la seguretat, i molt especialment, a la protecció d’incendis o a la defensa forestal. En aquest sentit, la Sra. Sánchez va dir que s’actuava sobre partides que disposaven d’un cert marge d’actuació, i sobre tot, perquè no es podia oblidar que es tractava d’adequar la despesa al nivell d’ingressos real que teníem. D’altra banda, i pel que feia a les observacions que s’havien fet des del PPC, la Sra. Sánchez va dir que el pressupost era un element viu, susceptible d’adaptació, i en aquest sentit, va recordar que ja s’havia comentat als portaveus que s’estaven adoptant mesures i de quin tipus, per tal de fer front a la crisi, recordant a més que en el ple passat ja s’havia aprovat un pla econòmic-financer, s’havien adoptat a més tot un conjunt de mesures d’estalvi d’ordre intern, i la proposta que ara es sotmetia al ple no era altra cosa que una mesura més, sense perjudici de que si la deriva de l’economia feia aconsellable adoptar noves mesures, aquestes s’adoptarien sense més, però de moment encara estàvem a temps de fer-ho. En darrer terme, va prendre la paraula el Sr. Marcel·lí Reyes, en nom d’ERC, el qual, recordant a Sant Ignasi quan deia allò de fer de necessitat virtut, va dir que en aquest cas ja els hi semblava bé, per bé que ja no els semblava tant bé que en aquelles altres coses que requerien d’un gest d’austeritat, aquest només fos degut a la situació de crisi actual, i que es digués que si no fos per això, estaríem aplicant els pressupostos aprovats en el seu dia, respecte dels quals van votar en contra, afegint que per més que es garantís que determinades partides no es tocarien, no deixava de ser simptomàtic o sorprenent que el Patronat de serveis comunitaris fos el que tingués una baixa més important, i en canvi, en altres llocs on la retallada de despesa semblava més fàcil, no s’hagués fet, raó per la qual la posició d’ERC seria la de l’abstenció. Va respondre novament la Sra. Sánchez, només per indicar que no reiteraria la seva intervenció anterior, però sí que faria un parell de puntualitzacions:: la primera, que l’equip de govern venia parlant d’austeritat no ara, sinó de sempre recordant en aquest sentit que ja en els anteriors pressupostos s’havia fet també un exercici d’austeritat; i segona, que calia aclarir també a que era deguda la modificació en la partida del Capítol I, de sous, consistent en una reducció de 540.000 €, esmentada abans pel Sr. Engli, indicant a aquests efectes que això era conseqüència de l’adequació i aplicació de l’IPC amb que finalment es va tancar l’any 2008, recordant que quan es va confeccionar el pressupost les previsions eren unes, i quan es va tancar l’any n’eren unes altres. 5 - ACORD DEL PLE DE L’AJUNTAMENT, COM A JUNTA GENERAL DE LA
SOCIETAT PRIVADA MUNICIPAL “GAVANENCA D’OBRES, SL”
RELATIU A L’APROVACIÓ DELS COMPTES ANUALS
(exercici 2008)

Primer.- Aprovar els comptes anuals (balanç, compte de pèrdues i guanys i la memòria)
l’informe de la gestió i la proposta d’aplicació del resultat, corresponent a l’exercici de l’any
2008 de l’entitat Gavanenca d’Obres, SL., formulada pel Consell d’Administració de
l’esmentada empresa de 17 de març de 2009, de conformitat amb el que disposen els arts. 171 i
ss. del RD. Legislatiu 1564/1989 de 22 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de
Societats Anònimes, i 84 i ss. de la Llei 2/1995, de 23 de març, de societats de responsabilitat
limitada.
L’import total del resultat de l’exercici és de:
?? A reserves voluntàries . 1.536,66 € Els comptes anuals, l’informe de gestió i la proposta d’aplicació del resultat consten en l’expedient. Segon.- Presentar, en el termini del mes següent a aquesta aprovació, per al seu dipòsit en el Registre Mercantil, la certificació dels acords d’aprovació dels comptes anuals i d’aplicació del resultat, a la que s’hi adjuntarà un exemplar de cadascun dels esmentats comptes, així com l’informe de gestió L’acord va ser adoptat amb tretze (13) vots a favor (12 PSC i 1 ICV-EUiA), cap en contra i set (7) abstencions (3 PP, 2 ERC, 1 CiU i 1 C’s), donant-se per tant el vot favorable de la majoria simple (més vots afirmatius que negatius) dels membres de la Corporació presents –en aquest moment- a la sessió (20), quòrum que, amb caràcter general, exigeix l'art. 47.1 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, i l’art. 114.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. 6 - ACORD DEL PLE DE L’AJUNTAMENT, COM A JUNTA GENERAL DE LA
SOCIETAT PRIVADA MUNICIPAL “GAVÀ TELEVISIÓ, SL”, RELATIU A
L’APROVACIÓ DELS COMPTES ANUALS
Exercici 2008
Aprovar els comptes anuals (balanç, compte de pèrdues i guanys i memòria abreujats),
l’informe de la gestió i la proposta d’aplicació del resultat, corresponent a l’exercici de l’any
2008 de l’Entitat Gavà Televisió SL, formulada pel Consell d’Administració de l’esmentada
empresa en data 21 de març d’enguany, de conformitat amb el que disposen els articles 171 i ss.
del RD Legislatiu 1564/1989 de 22 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de
societats anònimes i 84 i ss. de la Llei 2/1995, de 23 de març, de Societats de responsabilitat
limitada.
L’import total del resultat de l’exercici és de
Base de repartiment Pèrdues i Guanys Distribució A resultats negatius d’exercicis anteriors 0 € A reserva legal 0 € A reserva voluntària 2.080,08 € TOTAL DISTRIBUÏT: 2.080,08 € Els comptes anuals, l’informe de gestió i la proposta d’aplicació del resultat consten en l’expedient. L’acord va ser adoptat amb tretze (13) vots a favor (12 PSC i 1 ICV-EUiA), cap en contra i set (7) abstencions (3 PP, 2 ERC, 1 CiU i 1 C’s), donant-se per tant el vot favorable de la majoria simple (més vots afirmatius que negatius) dels membres de la Corporació presents –en aquest moment- a la sessió (20), quòrum que, amb caràcter general, exigeix l'art. 47.1 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, i l’art. 114.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. 7 - ACORD DEL PLE DE L’AJUNTAMENT, COM A JUNTA GENERAL DE LA
SOCIETAT PRIVADA MUNICIPAL “GTI, S.A.”, RELATIU A
L’APROVACIÓ DELS COMPTES ANUALS
(Exercici 2008)

Primer.- Aprovar els comptes anuals (balanç, compte de pèrdues i guanys i la memòria),
l’informe de la gestió i la proposta d’aplicació del resultat, corresponent a l’exercici de l’any
2008 de l’entitat Gavanenca de Terrenys i Immobles, SA (GTI, SA), formulats pel Consell
d’Administració de l’esmentada empresa, de conformitat amb el que disposen els arts. 171 i ss.
del R.D. Legislatiu 1564/1989 de 22 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de
Societats Anònimes.
L’import total del resultat de l’exercici és de: ?? Benefici .6.972,01€ ?? A reserves voluntàries.6.274,81€
Els comptes anuals, l’informe de gestió i la proposta d’aplicació del resultat consten en
l’expedient.

Segon.- Procedir, en el termini del mes següent a aquesta aprovació, a la presentació, per al
seu dipòsit en el Registre Mercantil, de certificació dels acords d’aprovació dels comptes
anuals i d’aplicació del resultat, a la qual s’adjuntarà un exemplar de cadascun dels esmentats
comptes, així com l’informe de gestió.
L’acord va ser adoptat amb tretze (13) vots a favor (12 PSC i 1 ICV-EUiA), cap en contra i set
(7) abstencions (3 PP, 2 ERC, 1 CiU i 1 C’s), donant-se per tant el vot favorable de la majoria
simple (més vots afirmatius que negatius) dels membres de la Corporació presents –en aquest
moment- a la sessió (20), quòrum que, amb caràcter general, exigeix l'art. 47.1 de la Ley
7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, i l’art. 114.1 del Decret
legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim
local de Catalunya.
8 - ACORD DEL PLE DE L’AJUNTAMENT, COM A JUNTA GENERAL DE
LA SOCIETAT PRIVADA MUNICIPAL “GTI, S.A.”, RELATIU A LA
REELECCIÓ DE “CORTES Y ASOCIADOS AUDITORES, S.L.”
COM AUDITOR DE L’EXERCICI DE 2009

Reelegir a “CORTES Y ASOCIADOS AUDITORES, S.L”, amb domicili a Barcelona
(08008), C/ Mallorca, 235, 2n, 2a, CIF núm. B-60247020, inscrita en el Registro de Sociedades
de Auditoria del Instituto de Contabilidad y Auditoria de Cuentas, depenent del Ministerio de
Economia y Hacienda, amb el núm. SO 864, com auditors de comptes de la societat privada,
el capital de la qual pertany íntegrament a l’Ajuntament de Gavà “GAVANENCA DE
TERRENYS I IMMOBLES, S.A. (GTI,SA).
La reelecció es fa per a la revisió dels comptes anuals i informe de gestió corresponent a
l’exercici de 2009.
La retribució serà la resultant d’aplicar les tarifes generals d’honoraris mínims professionals
del Instituto de Auditores-Censores Jurados de Cuentas de España i del Col.legi d’Auditors-
Censors Jurats de Comptes de Catalunya.
L’acord va ser adoptat amb tretze (13) vots a favor (12 PSC i 1 ICV-EUiA), cap en contra i set
(7) abstencions (3 PP, 2 ERC, 1 CiU i 1 C’s), donant-se per tant el vot favorable de la majoria
simple (més vots afirmatius que negatius) dels membres de la Corporació presents –en aquest
moment- a la sessió (20), quòrum que, amb caràcter general, exigeix l'art. 47.1 de la Ley
7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, i l’art. 114.1 del Decret
legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim
local de Catalunya.
9 - ACORD DEL PLE DE L’AJUNTAMENT, COM A JUNTA GENERAL DE LA
SOCIETAT PRIVADA MUNICIPAL “PRESEC, SA.”, RELATIU A
L’APROVACIÓ DELS COMPTES ANUALS
(Exercici 2008)

Primer.- Aprovar els comptes anuals (balanç, compte de pèrdues i guanys i la memòria)
l’informe de la gestió i la proposta d’aplicació del resultat, corresponent a l’exercici de l’any
2008 de l’entitat Prestació de Serveis al Ciutadà, SA. (PRESEC, SA.), formulada pel Consell
d’Administració de l’esmentada empresa de 17 de març de 2009, de conformitat amb el que
disposen els arts. 171 i ss. del RD. Legislatiu 1564/1989 de 22 de desembre, pel qual s’aprova el
text refós de la Llei de Societats Anònimes.
L’import total del resultat de l’exercici és de:
?? A compensació de resultats negatius Els comptes anuals, l’informe de gestió i la proposta d’aplicació del resultat consten a l’expedient. Segon.- Presentar, en el termini del mes següent a aquesta aprovació, per al seu dipòsit en el Registre Mercantil, la certificació dels acords d’aprovació dels comptes anuals i d’aplicació del resultat, a la que s’hi adjuntarà un exemplar de cadascun dels esmentats comptes, així com l’informe de gestió. L’acord va ser adoptat amb tretze (13) vots a favor (12 PSC i 1 ICV-EUiA), cap en contra i set (7) abstencions (3 PP, 2 ERC, 1 CiU i 1 C’c), donant-se per tant el vot favorable de la majoria simple (més vots afirmatius que negatius) dels membres de la Corporació presents –en aquest moment- a la sessió (20), quòrum que, amb caràcter general, exigeix l'art. 47.1 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, i l’art. 114.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. PART DEDICADA AL CONTROL I FISCALITZACIÓ
DELS ÒRGANS DE GOVERN
PRECS I PREGUNTES
En el torn de Precs i Preguntes, el Sr. Alcalde, com que no hi havia cap pregunta formulada durant la passada sessió ordinària que encara restés per contestar, va dir que es procediria a donar compte i contestar els precs o preguntes que, prèviament i per escrit presentat amb vint i quatre hores d’antelació, havien estat formulades pel diferents regidors o grups municipals. Tot seguit es reflecteix a l’acta el contingut de les interpel·lacions formulades i de les corresponents respostes. El primer Grup Municipal a qui el Sr. Alcalde va donar la paraula per començar a formular els precs o preguntes prèviament anunciats per escrit, va ser el Grup Popular. Efectivament, el portaveu i regidor d'aquest grup, Sr. Llobet va exposar que el Partit Popular havia presentat un conjunt d’esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat que afectaven directament a Gavà i els seus ciutadans. Recentment --va dir el Sr. Llobet-- el Ministeri d’Interior ha respost amb una negativa a una d’aquestes esmenes presentades a instàncies del PP de Gavà, referent a l’obertura d’una oficina permanent de tramitació del Document Nacional d’Identitat i el Passaport a la nostra ciutat. Poblacions veïnes com Viladecans i Castelldefels ja compten amb una oficina d’aquest tipus des de fa temps, però per algun motiu el Govern Espanyol considera que Gavà no té aquestes necessitats, tot i ser una ciutat que compta ja amb més de 45.000 habitants i amb una projecció de creixement important. De cara a un futur pròxim, va dir finalment el Sr. Llobet, i amb previsió per respondre a les demandes de la ciutadania, el Partit Popular de Gavà formula el següent prec: Que l’equip de govern insti al Govern Espanyol a procedir a la creació d’una oficina permanent a Gavà per a la tramitació del DNI i Passaport per tal de facilitar aquest tràmit a tots els ciutadans i ciutadanes, i que defensi davant el Ministeri d’Interior les necessitats de la ciutadania, fent constar la demanda actual i futura que té i tindrà una ciutat com la nostra. Per part de l'Equip de Govern va contestar el Tinent d’Alcalde Sr. José Obispo dient que feia anys, i en resposta a la reivindicació del Govern municipal, van tenir operatiu un dispositiu del Cos Superior de Policia que setmanalment duia a terme els tràmits d’emissió i renovació del DNI a la nostra ciutat. Veritablement, la incidència d’aquest servei setmanal – digué el Sr. Obispo - no justificava el seu manteniment. Per aquest motiu es va desactivar, quedant les poblacions veïnes de Castelldefels i Viladecans com a referents per a aquest tipus de tràmit. No obstant això, aquest Govern continuarà mantenint oberta la possibilitat d’incorporar aquest servei a la nostra ciutat en un futur si esdevé veritablement necessari. En un segon prec el Sr. Engli, atès – digué - que actualment la Riera de Sant Llorenç al barri de Can Tries està connectada amb el carrer del Riu Besòs a través del Riu Ebre i tot i haver millorat la mobilitat del barri amb les línies d’autobús 80 i 81, actualment les entrades i sortides dels veïns es poden efectuar exclusivament pel carrer del Riu Besòs, i amb l’objectiu de millorar la mobilitat al barri de Can Tries, si bé la prolongació de l’avinguda de la Riera de Sant Llorenç va resoldre en bona mesura les mancances existents, el Partit Popular formula a l’equip de govern un prec en el sentit de que, en una futura planificació per a la millora de barris, s’incorpori l’execució d’un vial que uneixi el carrer de Riu Anoia amb el carrer de Riu Llobregat, vorejant la Riera de Sant Llorenç per millorar els accessos i sortides de la meitat nord del barri de Can Tries. Va contestar-la també el Sr. Obispo dient que els agradava especialment el reconeixement implícit que es desprenia del prec del Sr. Engli respecte de la utilitat del Pla de Millora de Barris com eina de transformació urbana. Perquè – va dir el tinent d’alcalde - a més de millorar la mobilitat i cohesionar el barri de Ca Trias en el conjunt de la ciutat, el Pla de Millora de Barris ens està permetent, a través del microurbanisme, millorar aspectes clau dels diferents barris de la ciutat que redunden en una millora qualitat de vida per a la ciutadania de Gavà. Es tracta d'una eina viva i dinàmica, que conjuga l'execució d'actuacions amb la redacció de futurs projectes, sempre amb la mirada posada en la millora de l'espai públic i la qualitat de vida. Seguim per tant analitzant els nostres barris al detall i puc dir-li que hi ha actuacions previstes en Ca Trias encaminades a crear i millorar espais de convivència ciutadana. I seguirem buscant fórmules per a millorar encara més si cap la mobilitat del barri, això sí, sense actuar fora del terme municipal de Gavà, ja que la seva proposta, que es porti a terme tal com la proposen, es desenvoluparia en el terme municipal de Sant Climent, i sense saltar-nos el planejament vigent que regula els usos del sòl i que, a dia d'avui, no determina aquest terreny com urbà. En un altra pregunta també del PP, el Sr. Llobet va exposar com antecedents del prec que formularia que el Partit Popular de Gavà havia demanat en diverses ocasions al govern municipal, a través d’aquest plenari (març 2007 i abril 2008), que insti al govern de la Generalitat de Catalunya i a l’Entitat Metropolitana del Transport la creació d’una nova línia d’autobús que uneixi Gavà i les poblacions veïnes amb l’aeroport del Prat. Amb data 30 de març d’enguany – digué el Sr. Llobet - la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya explica que la pròpia Conselleria, l’Autoritat del Transport Metropolità i l’Entitat Metropolitana del Transport han elaborat un pla de mobilitat de l’aeroport del Prat per donar una resposta adequada a les demandes que es poden generar arrel de la construcció de la nova terminal. Un cop realitzada l’anàlisi de la demanda potencial existent, en el Pla no s’ha detectat la necessitat d’establir unes comunicacions directes entre les poblacions de Viladecans, Gavà i Castelldefels amb l’aeroport. La solució proposada per la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques pels veïns i veïnes de la nostra ciutat és que utilitzin el transport ferroviari fins al Prat de Llobregat, agafant després un altre tren fins la terminal antiga (T2), i a continuació l’autobús que uneix les dues terminals de l’aeroport. Atès que la Conselleria puntualitza que amb el sistema tarifari integrat no existeix una penalizació en el preu pel fet que s’hagi de realitzar transbordaments, però no té en consideració la incomoditat que suposa per als ciutadans, així com el temps invertit en el desplaçament, atès també que l’única alternativa ràpida és el desplaçament per carretera amb transport privat, i atès també que la voluntat d’aquests govern és la de potenciar l’ús del transport públic, el Partit Popular de Gavà pregava a l’equip de govern que traslladi a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques i a l’Entitat Metropolitana del Transport les necessitats reals actuals de la ciutadania de Gavà i les necessitats potencials després de la inauguració de la T1. En relació al prec del PP una vegada més va intervenir el Sr. Obispo dient que no tenien cap inconvenient en acceptar el prec, atès --va dir el tinent d’alcalde-- que es tracta d’una reivindicació conjunta dels Ajuntament de Gavà, Viladecans i Castelldefels, anterior fins i tot a la construcció de la nova Terminal de l’Aeroport de Barcelona. Ja fa temps – va afegir - que estem treballant per tenir un autobús que finalitzi el seu recorregut a l’aeroport i en aquesta mateixa línia continuem. En una nova intervenció corresponent al torn del PP, el Sr. Sáez va dir - en castellà - que recientemente el gobierno municipal ha eliminado la rotonda ubicada en el cruce de la Avenida de Joan XXIII con la Rambla Pompeu Fabra, afectando esta transformación al tráfico rodado debido a un cambio de prioridades en las vías. Las costumbres adoptadas por los conductores que circulan con frecuencia por esa zona hace que la nueva señalización horizontal que existe en la actualidad no siempre se respete. Esto provoca que la velocidad a la que los coches suben por la Rambla Pompeu Fabra sea superior a la debida, ignorando la nueva señal de STOP, anteriormente inexistente. Ante este cambio en la vía pública y debido al cambio de prioridades en la circulación, el Partido Popular de Gavà formula el siguiente ruego: Que el equipo de gobierno instale una banda reductora de velocidad como sistema de seguridad vial, justo antes del paso de cebra para peatones y del STOP situado en la Rambla Pompeu Fabra, con el fin de adecuar la velocidad de los vehículos a las nuevas necesidades viarias. Va contestar el Sr. Obispo dient que, com el Sr. Sáez sabia, l’equip de govern estava portant a terme un conjunt d'actuacions que ens permetran ordenar la zona de Pompeu Fabra i Joan XXIII des de diversos punts de vista, incloent per descomptat la mobilitat, que – va dir - estem convençuts que millorarà especialment. En la programació de l'actuació ja està prevista la instal·lació de bandes reductores en l'emplaçament que vostè suggereix, pel que no tenim cap inconvenient a recollir positivament el seu prec. Finalment, el Sr. José Antonio Sáez López, també en nom del Grup Municipal del Partit Popular, va dir que retirava la cinquena i darrera pregunta (sobre l’enderroc de la partet del pati de la finca núm. Del carrer del Centre), atès que li havia estat contestada en el si del Consell d’Administració de GTI, S.A. Acabat el torn corresponent al PPC, es va iniciar el torn d' ERC En una primera intervenció la regidora d’aquest grup, Sra. Marta Jiménez, va exposar - com a antecedents – que qualsevol que compari el mercat setmanal que s’organitza a Viladecans, o el que s’organitzava a Gavà ara fa uns anys, amb l’actual, s’adonava que aquest ha decaigut molt, hi ha molts pocs paradistes, i l’escassa oferta atreu cada cop menys compradors. Així, el mercat setmanal – digué la regidora - deixa de ser un element dinamitzador, perd interès ciutadà i es fan més evidents els problemes que provoca, com ara el tall de circulació de l’Avinguda Diagonal, o la interferència amb celebracions ciutadanes com ara la Fira d’Espàrrecs o la Festa Major. Creiem – va continuar dient - que caldria invertir aquesta tendència, amb un nou emplaçament més adient com ara la Rambla vianalitzada, i a més estudiar si procedeix rebaixar les taxes que han de pagar els paradistes per tal d’igualar-les a les dels municipis veïns, amb l’objectiu d’atreure més paradistes i evitar que molts gavanencs vagin a comprar als mercats de poblacions veïnes, perquè no troben el que busquen a Gavà. Creiem – va afegir la regidora - que aquesta proposta beneficia les economies modestes, més castigades per la crisi, i el comerç tradicional mateix, perquè un mercat setmanal potent actua de centre de dinamització i aporta més gent al centre en uns horaris en què les botigues tradicionals estan obertes i a disposició dels clients. La proposta busca potenciar aquest mercat per augmentar l’oferta de cara a les economies més modestes, més afectades en temps de crisi, i també és una iniciativa que pretén dinamitzar el comerç del centre –castigat per l’actual crisi– ja que l’oferta del mercat municipal és complementària a la dels comerços tradicionals, i hi estableix una forta sinèrgia. La Rambla ja havia estat la via on s’ubicava aquest mercat des de temps immemorial, però l’increment de la circulació va obligar-ne al trasllat, cap als anys vuitanta del segle passat. Aleshores es va moure a la plaça de Catalunya i l’Avinguda d’Eramprunyà, però el gran impacte que provocava a la circulació –els carrers s’havien de tallar per muntar el mercat setmanal– va motivar un nou trasllat, als anys noranta, a la plaça de Francesc Macià i l’Avinguda Diagonal, que també s’ha de tallar parcialment al trànsit per muntar les paradetes del mercat. Amb la vianalització de la Rambla, es tornen a donar les circumstàncies perquè el mercat torni a l’emplaçament originari. La proposta busca potenciar aquest mercat per augmentar-ne l’oferta de cara a les economies més modestes, més afectades en temps de crisi, i també és una iniciativa que pretén dinamitzar el comerç del centre -castigat per l’actual crisi- ja que l’oferta del mercat municipal és complementària a la dels comerços tradicionals, i hi estableix una forta sinèrgia. Per tot el que havia exposat, la Sra. Marta Jiménez passava a formular el següent prec: - Que es facin les actuacions oportunes per traslladar el mercat setmanal a la Rambla. - Que s’estudiïn les taxes o preus públics que imposen els municipis veïns a aquesta activitat, per tal d’anivellar-hi la que es paga a Gavà, si escau. - Que es prepari per al proper Ple Municipal una revisió de l’Ordenança municipal número 6, del Mercat no sedentari dels dimarts, per adequar-la al canvi d’emplaçament, i revisar també l’Ordenança fiscal municipal número 14 per a la utilització privativa o l’aprofitament especial de la via pública, si es comprova que és superior a la que perceben els municipis veïns per la mateixa activitat. El Sr. Obispo, en nom de l'equip de govern, va respondre que compartien bona part del plantejament que feia la Sra. Jiménez, i per aquest motiu, fins i tot abans de rebre el seu prec - va dir el tinent d’alcalde - hem començat a avaluar la viabilitat de mantenir el mercat setmanal en el carrer General Josep Moragues i en l'avinguda Juan Carles I, aprofitant el trasllat obligat per la propera edició de la Fira d’Espàrrecs. I respecte al seu prec a través del com ens sol·liciten que estudiem les taxes i preus públics i fins i tot que preparem per al pròxim Ple una revisió de les ordenances per a adequar-les i equilibrar-les, li diré que actualment els preus públics que aplica l'Ajuntament de Gavà són similars comparats amb Castelldefels i significativament inferiors a les quals apliquen en Sant Boi i Viladecans. Per tant considerem que no és el moment de realitzar canvis. Contestat el prec, el portaveu del grup d’ERC . Marcel·lí Reyes, va passar a formular un segon en el qual, com antecedents, exposava que l’article 170.2 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, estableix que «el ple de l’Ajuntament ha de garantir la participació dels regidors i dels grups municipals en els òrgans d'informació i difusió municipal, com ara la televisió local, les emissores de ràdio municipals i les publicacions i els butlletins editats per l’Ajuntament. En aquest sentit, els respectius plens han d'aprovar un reglament que reguli les condicions d'accés i d'ús d'aquests mitjans pels regidors i els grups municipals constituïts al si de la corporació». Ara fa quatre anys, va dir el Sr. Marcel·lí Reyes, al Ple Municipal de 28 d’abril de 2005, el govern local indicava que estava treballant en l’elaboració d’una proposta de reglament sobre els mitjans de comunicació municipals que havia de ser lliurada als diferents grups municipals per discutir-lo, cosa que es va fer poc després. No obstant això, aquest reglament mai va ser portat a aprovació per part del plenari, i des d’aleshores no s’ha fet res per complir la llei en aquest aspecte. En els últims anys, a més, es dóna el cas que la Gerència d’un ens tan significatiu com Gavà TV recau en la mateixa persona que ocupa el càrrec de cap de gabinet d’Alcaldia, cosa que al nostre entendre compromet la imparcialitat d’aquest mitjà de comunicació local. En conseqüència el Sr. Reyes, com a portaveu del grup d’ERC, formulava el següent prec: Que en el termini de dos mesos, el govern local consensui amb la resta de grups municipals i porti a aprovació pel plenari el Reglament a què fa referència l’article 170.2 de la Llei Municipal de Catalunya. En relació a aquest prec la Tinenta d’Alcalde Sra. Anna Becerra va dir que en la sessió plenària a la que es feia referència, l’equip de govern es va comprometre a enviar un document de treball o esborrany de reglament. Per això, en aquell moment es va encarregar a una empresa especialitzada l’elaboració d’aquest esborrany i, finalment, va ser Jiménez de Parga Abogados, qui va elaborar una proposta que vam distribuir entre els grups polítics. Van sorgir diverses propostes per part dels diferents grups municipal que componien la Corporació Municipal en aquell mandat municipal, que anaven des de no crear un reglament i crear un decàleg, i diferents esmenes i aportacions més, però no es va arribar a cap consens. Finalment es va decidir que era massa precipitat, donat que l’esmentat mandat municipal estava a punt de finalitzar i aquest tema no era llavors una prioritat. L’equip de govern, sense restar importància al tema que ens ocupa, en aquests moments no considera prioritari l’elaboració de l’esmentat Reglament. La tercera intervenció corresponent a ERC va anar a càrrec de la Sra. Marta Jiménez, qui sobre el futur de Ràdio Sellarès va dir que segons havien pogut saber, l’Ajuntament de Viladecans havia decidit enguany no incloure al seu pressupost la partida que anualment destinava per al sosteniment de Ràdio Sellarès. Aquesta podria ser – va dir la regidora d’ERC - una bona oportunitat per reformular el funcionament d’aquesta emissora, i procedir a una reducció de costos tot explorant la possibilitat de noves fórmules menys costoses d’emissió, com ara
l’emissió via internet. En relació a aquesta qüestió preguntava: Pot confirmar el govern local si
l’Ajuntament de Viladecans ha pres efectivament aquesta decisió i l’ha fet efectiva? .- Quin ha
estat el capteniment del govern local davant d’aquesta decisió, cas que s’hagi produït? . - Està
prevista alguna reforma en el funcionament de Ràdio Sellarès per explorar nous formats i
reduir-ne significativament els costos?
En relació a la qüestió plantejada per ERC, la Sra. Laura Barrufet va respondre que,
efectivament, l’Ajuntament de Viladecans no faria l’aportació a Ràdio Sellarès de l’any 2009.
L’equip de govern – va afegir la regidora - ha tingut una preocupació pressupostària, que està en
vies de solució; així com també estem avaluant quines seran les següents passes a seguir. El
que no acabem d’entendre és l’orientació que agafa la seva pregunta quan diu: “reduir
significativament els costos”. Vol dir reduir el número de treballadors, acomiadar treballadors i
treballadores de Radio Sellarès?
Tot seguit es va passar al quart prec o pregunta d’ERC. I així el Sr. Marcel·lí Reyes, després de
dir que en una època de crisi com l’actual, era més necessari i urgent que mai la implantació de
programes educatius adreçats als alumnes amb necessitats educatives especials, o a aquells que
no han pogut acreditar els ensenyaments obligatoris, va preguntar: - Què s’està fent a Gavà en
relació als Programes de Qualificació Professional Inicial? - Se n’estan preparant ja alguns? -
En quines temàtiques? - Quan està previst que entrin en funcionament i puguin començar a
acollir alumnes?
Contestant la pregunta formulada per ERC, el Sr. Xavier Esteban digué que des de fa uns mesos
l’equip de govern està treballant, tant en els Serveis Territorials del departament d’educació de
la Generalitat com amb el Servei d’ocupació de Catalunya, amb la intenció de que es poguí
posar en marxa a la nostra ciutat un Programa de Qualificació Professional Inicial. (PQPI) La
preparació, temàtiques i previsió d’entrada en funcionament d’aquests programes, vindran
condicionades pels terminis de sol·licitud i de concessió establerts pel departament d’Educació
de la Generalitat, pel finançament imprescindible que ha d’atorgar el SOC i pel la informació
relativa a la demanda existent de nous professionals, que facilitarà el Centre de Suport a
l’Empresa de la nostra Ciutat.

Per acabar el torn de precs i preguntes d’ERC, també el Sr. Reyes va exposar --com antecedents
de la pregunta que desprès faria-- que d’aquí a pocs dies (concretament demà, però la pregunta
havia estat formulada per escrit uns dies abans) començarà una nova edició de la Fira
d’Espàrrecs de Gavà. En una de les darreres sessions de l’IMPAC, l’organisme que s’encarrega
de l’organització de la Fira, es va comentar que per a aquesta edició s’havien adoptat una sèrie
de mesures d’estalvi importants, tot buscant reduir els costos d’organització d’aquest certamen.
Era per aquest motiu que, com a portaveu del grup d’ERC preguntava: Pot detallar el govern
local quines són aquestes mesures d’estalvi que s’adopten enguany, respecte les fires anteriors?
- Quin estalvi es preveu que suposin aquestes mesures, en valor absolut? -Quin va ser el cost
final de l’edició de l’any passat de la Fira d’Espàrrecs, i quin és el cost previst per a la Fira
d’enguany?
Va respondre a aquesta qüestió plantejada per ERC la Sra. Laura Barrufet dient que enguany i
respecte a fires anteriors s’havien fet modificacions que redueixen el cost, mantenint la mateixa
qualitat de la Fira i donant prioritat a la mostra agrícola i a la mostra de cuina: 1.- La
concentració dels dos espais comercials en un de únic (Substitució 2 pavellons coberts a dues
aigües per un altre tipus de cobertura per als stands modulars. Reducció de l'espai d'exposició
dels stands de mitjans de comunicació. Reducció de l'espai d'exposició de l'stand municipal,
Reducció en superfície de jardineria, Reducció en temps de muntatge i menys molèsties als
veïns al no haver de tallar la Diagonal els dies de muntatge. Reducció de personal durant el
temps de muntatge i durant la Fira. 2.-Canvi de terrassa a la mostra de cuina. 3.-La reducció de
despeses en material promocional i publicitat. En quant a quin era el valor absolut de les
mesures , va dir la Sra. Laura Barrufet que era difícil dir-ho amb exactitud, la Fira – digué -
encara no ha passat. Es preveu aproximadament uns 100.000 € . D’altra banda digué també que
el cost final de l’edició de l’any passat va ser de 386.951 € I el previst per al 2009, 280.00 €.
Per acabar la Sra. Barrufet va dir que volia fer un comentari per destacar la implicació de tots i
totes els participants de la Fira (pagesos, restauradors, botiguers, patrocinadors.) pel – va dir -
gran esforç d’ajust a la situació econòmica actual que han fet per tal de poder tenir la Fira que
tindrem, amb la mateixa qualitat, amb més participació de lots de la mostra agrícola, amb el
manteniment de la qualitat en la mostra de cuina sense pujar el tiket. En aquests moments és
quan es veu clar que la Fira és ciutat i que va més enllà del pressupost, que són una sèrie de
valors els que la configuren i que ens fan albirar una fira a Gavà durant molt de temps.

Acabat el torn corresponent al Grup d'ERC es va iniciar el de CiU, sent en tots els casos el Sr.
Ramon Castellano qui va prendre la paraula per a formular oralment els precs o preguntes
formulats prèviament per escrit amb, si més no, vint i quatre hores d'antelació al començament
de la sessió.
Mitjançant la primera intervenció el Sr. Castellano va exposar que un grup de veïns del barri de
Bruguers els havien fet arribar el seu malestar per la situació d’abandonament en què es troba la
plaça que envolta el carrer de Can Margarit del mateix barri. Es pot observar- va dir - gran
quantitat de brossa caiguda des del darrer temporal de vent així com una palesa necessitat de
neteja de l’arbrat, retirada de tubs o pannells d’obra. És per aquests motius que el Sr. Castellano,
des del Grup Municipal de CiU, pregava que s’actuï en la major brevetat possible en la neteja
necessària del lloc indicat i la replantació de vegetació òptima, amb la intenció de normalitzar
aquest espai de la via pública del nostre municipi.
Els serveis municipals – va dir el Sr. Luís Iglesias en relació al prec de CiU - duent a terme
periòdicament les tasques que poden ser imputables als serveis municipals. Per tant, recollim el
seu prec, i estic segur que tant el govern municipal com el grup de Convergència i Unió lamentem
que molts dels elements que malmetien la imatge de la zona siguin atribuïbles bàsicament a actes i
comportaments incívics.
Novament el Sr. Castellano, en una a segona intervenció, va exposar que els veïns del barri del
Centre de Gavà, havien mantingut esperançats la reforma del carrer de Sant Nicasi per la raó
d’aconseguir una millora en relació al trànsit de vehicles i passeig de vianants, avançant aquests
darrers en preferència i per tant, millora en la qualitat de vida del barri. Malgrat tot, i segons ens
han fet saber a aquest Grup Municipal de Convergència i Unió, hi ha la preocupació que el
trànsit rodat encara preval sobre el de vianants, doncs no s’ha aconseguit frenar la velocitat
excessiva al carrer St. Nicasi i manquen més instruments per aconseguir-ho. Era per aquests
motius que el Sr. Castellano, com a portaveu de CiU formulava el prec de que es revisin els
instruments indicatius de limitació de velocitat i s’augmentin, com per exemple a la cantonada
del C/ St Nicasi amb el C/ del Centre. Que els bàdems actuals siguin més pronunciats o
consecutius i que al costat de les noves senyalitzacions de prioritat de vianants o zones de joc
infantils, sempre es recordi i de forma que cridi força l’atenció, la limitació de velocitat als
vehicles.

En resposta al seu prec --va dir el Sr. José Obispo-- m’agradaria diferenciar dos aspectes que
considerem clau. D’una banda, la senyalització és correcta, i defineix clarament el carrer Sant
Nicasi com a zona 20. Senyals verticals i horitzontals de grans dimensions estableixen les
velocitats de pas màximes. Per tant, la nostra voluntat com a govern és clara i defineix un model
de ciutat que inclou una mobilitat sostenible i segura. Ara bé, pot ser que determinats
comportament incívics i irresponsables no respectin la senyalització. Però no dubti pas que, amb la
conclusió definitiva de les obres, es duran a terme campanyes de control de velocitat mitjançant la
Policia Local i de conscienciació amb les Agents Cíviques per reduir els casos puntuals i
sancionar en conseqüència si s’escau.
En la tercera intervenció corresponent al Grup Municipal de CiU, el Sr. Castellano va dir que
malgrat les actuacions municipals en benefici d’una ciutat més cívica s’han anat incrementant en
els darrers anys, no podem abaixar la guàrdia per fer entendre a la ciutadania en general, de la
necessitat de treballar plegats per avançar en la mentalització de la correcció de moltes de les
nostres conductes quotidianes per aconseguir una convivència millor determinada pel nostre
civisme. És per aquests motius que es preguntava: - Quines són les campanyes, tant en procés de
planificació a llarg termini, com ara bé, les planificades per posar en marxa de forma més
immediata per part de la regidoria d’Acció Cívica d’aquest Equip de Govern Municipal?

A aquesta pregunta va respondre la Sra. Dori Sanz dient que primer es va desenvolupar una
campanya adreçada a oferir a les persones fumadores un recipient on dipositar les burilles de les
seves cigarretes. Posteriorment es va endegar una campanya per conscienciar als
propietaris/àries de gossos d’on dipositar els excrements dels seus animals Actualment – va
afegir també l’esmentada regidora - s’està desenvolupant una campanya de conscienciació
cívica en la que el protagonisme actiu l’han tingut els infants de la ciutat, il·lustrant amb els seus
dibuixos aquelles actitud cíviques que desitgen per a la nostra ciutat. Les campanyes que
seguiran estan en fase d’estudi, però de ben segur respondran als objectius de fer de la nostra
ciutat un exemple de civisme ciutadà. Tan bon punt s’hagi decidit la propera campanya els
informarem puntualment agraint de bell antuvi la seva col·laboració.
La darrera intervenció del representant de CiU va consistir en una pregunta, a la part expositiva
de la qual el Sr. Castellano exposava que era una preocupació pels pares i mares del jovent de
Gavà, però també una necessitat pròpia de la joventut, que dediquin part del seu considerable
temps lliure de les vacances estudiantils d’estiu a cursets de formació específics per a activitats
adreçades a la canalla o al jovent. Però si l’Administració local no incentiva actuacions, en la
majoria de les ocasions, el desconeixement o la llunyania dels llocs on es poden dur a terme,
provoca el desànim dels joves a implicar-se en aquestes tasques. És per aquests motius que el
Sr. Castellano preguntava: - Aquest Equip de Govern Municipal té previst engegar cursets de
formació adreçats a la gent jove de la ciutat per poder, un cop han estat formats, participar en
activitats joves d’estiu com ara colònies infantils, casals, activitats esportives, vigilància i socors
a la franja marítima o per exemple, manipulació d’aliments, activitats de lleure infantil i juvenil
o tallers de dinamització social i del voluntariat?

Li va respondre la Sra. Neus Vendrell dient que l’equip de govern era conscient de la necessitat
d’oferir formació als i les joves de la ciutat per tal que desenvolupin activitats tant laborals com
de l’àmbit del lleure ; és per aquest motiu – va dir la regidora - que sempre hem apostat per
incentivar actuacions per tal de dur a terme la formació específica que per a cada àmbit es
requereix. A més, creiem que en els moments en que vivim no s’ha d’abaixar la guàrdia i hem
de seguir donant suport en la formació. En aquest sentit, des de la Regidoria de Joventut, en un
treball transversal amb les diferents àrees, sobretot, en aquest cas, amb la Regidoria de
promoció econòmica, s’ofereixen diverses possibilitats de participació en activitats de caire
“social”: un clar exemple en són les colònies d’estiu, les activitats de lleure infantil i
juvenil.entre moltes d’altres. Des de l’Ajuntament s’han organitzat cursos com el de monitor
de menjador, es col·labora també amb la formació que sol·liciten les entitats d’aquest àmbit, ens
hem acollit a plans d’ocupació de dinamització social, i des del punt de vista de les polítiques
joves de la ciutat, la Casa Gran, com a centre de recursos per la joventut gavanenca, ofereix
tallers de formació com l’adreçat a monitors que recentment han cursat 8 joves de la ciutat dins
del programa d’Oci Nocturn Alternatiu “Desveladoos” i també desenvolupa funcions
d’orientació tant laboral com pre-laboral, sense oblidar-nos de la formació que ofereix
l’Ajuntament en el marc de la “Campanya de vigilància, salvament i socorrisme” a través d’un
acord amb l’Assemblea de Creu Roja .
Finalment, i en quant els precs o preguntes formulats prèviament per escrit amb, si més no, vint
i quatre hores d'antelació al començament de la sessió, li va correspondre fer ús de la paraula al
Sr. Miguel-Angel Ibáñez, integrant del Grup municipal de C’s.
En un primer, el regidor de C’s va explicar que al Ple del mes de setembre de 2008 havia
exposat la perillositat de l’encreuament dels carrers Sitges amb Calafell i el Passeig Marítim,
argumentant que s’havien produït almenys 4 accidents així com diversos cops al contenidor
d’escombraries que es troba a la zona. En aquella ocasió --digué el Sr. Ibáñez-- l’Equip de
Govern no va considerar necessari prendre cap mesura. Davant l’accident ocorregut el dimarts
dia 28 d’abril en aquesta zona (carrer Calafell, entre Sitges i Ampolla), en que van resultar
afectats 3 vehicles, possiblement degut, com en altres ocasions, a una velocitat excessiva i per
sobre de la permesa a la zona, el portaveu de C’s pregava que l’Equip de Govern, reconsideri la
seva posició i, atenent als precs que els veïns d’aquests carrers ens han fet arribar, instal·li
bandes rugoses de disminució de velocitat a la zona, per tal d’obligar als conductors a no
superar la velocitat màxima permesa.

En resposta al seu prec – va respondre el tinent d’alcalde Sr. Obispo - li diré que el Govern
municipal manté la seva posició referent a la col·locació de bandes reductores de velocitat ja que
l'accident que li serveix d'argument per a sol·licitar un canvi de posició per la nostra banda gens
té a veure amb l'encreuament ni amb la velocitat. L'accident que vostè esmenta no va tenir lloc
en l'encreuament, sinó enfront del nombre 32 del carrer Calafell com a conseqüència d'una
pèrdua del control del vehicle per part del conductor i no per excés de velocitat. De fet, va
col·lisionar contra cotxes que estaven estacionats.
Tot seguit es va passar a un segon prec o pregunta de C’s. I així el Sr. Ibáñez, en castellà, va
dir que, “dado que el pasado día 21 de abril de 2009 en Junta de Gobierno Local se dio apoyo a
la creación de la “Carta Mundial de les Periferies per a metrópolis solidàries, sostenibles i
democràtiques” y la adhesión al Ayuntamiento de Getafe para desarrollar el “II Foro Mundial
de Autoridades Locales Periféricas – FALP para 2010”, formulava la següent pregunta: ¿Cuáles
son los beneficios que aporta a Gavà dar soporte y adherirse a este II Foro Mundial? ¿Qué
gastos representará para Gavà la citada adhesión? ¿Los gastos anteriores así como los de
preparación, viajes, etc. están plenamente justificados en el momento actual?
La Sra. Anna Becerra en la seva resposta digué que l’Ajuntament de Gavà va ser un dels
municipis que l’any 2006 va participar en la primera trobada del “Foro de Autoridades Locales
de la Periferia” que es va celebrar a Nanterre (França). La nostra participació en aquell Fòrum – va afegir la regidora - ha portat que en aquests moments l’Ajuntament de Gavà a formar part del grup impulsor conjuntament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona que està treballant per organitzar una Jornada de treball el proper dia 20 de maig a Barcelona, on assistiran els impulsors de Nanterre i els representats de Getafe 2010. L’objectiu principal del Fòrum Getafe 2010 és aconseguir tenir una “Carta mundial de las Periferias para Metrópolis solidarias, sostenibles y democráticas”, on és pugui deixar palès els condicionants que tenim moltes ciutats mundials que vivim molt a prop d’una gran metròpoli, malgrat aquesta ubicació també comporta molts avantatges. En aquests moments la despesa que ens ha ocasionat aquesta participació és zero euros. Creiem - digué finalment - que els avantatges de participar en fites com aquestes són nombrosos per a la ciutat i la seva projecció exterior, des de l’equip de govern treballem per millorar Gavà no només dins del nostre territori si no també per fer que la nostra ciutat sigui un referent en aquest món globalitzat. El Sr. Ibáñez, en una nova intervenció i en castellà, va dir que “ Dado que el pasado 31 de marzo se insertó un anuncio de la ciudad de Gavà en el especial de la Vanguardia “Ajuntaments amb futur” y teniendo en cuenta que la inserción de dicho anuncio está directamente relacionada con la inclusión (a página completa) de una foto y una entrevista al Alcalde de la población, con un coste total de 3.000 € (según nuestras informaciones). Teniendo en cuenta, además, la situación de crisis, la necesidad de disminución de gastos superfluos y dado que el hecho directamente relacionado con la promoción de la ciudad es el reportaje sobre la misma y no la entrevista”, formulava la següent pregunta: “¿Considera adecuado gastar 3.000€ en la promoción de nuestro Alcalde?” En resposta a la pregunta formulada pel Grup Municipal de Ciutadans la Sra. Anna Becerra es va referir a que l’Ajuntament de Gavà, igual que una setantena de municipis de Catalunya havia participat en un monogràfic que va editar “La Vanguardia” commemoratiu dels 30 anys d’ajuntaments democràtics. Donat que un esdeveniment com aquest – digué la tinenta d’alcalde - és un fet històric, és necessari que la ciutadania hagi de tenir la informació adient. 30 anys d’ajuntaments democràtics respon a l’esforç de tothom, de moltes dones i molts homes que des de l’any 1979 estan dedicant els seus esforços per aconseguir fer realitat molts somnis passats, presents i futurs. També us vull dir que no és una promoció de l’alcalde sinó una informació de la transformació de la nostra ciutat, Gavà, durant els darrers 30 anys. Un fet que demostra el valor històric d’aquesta edició és que ens hem unit gairebé tots els ajuntaments de Catalunya amb colors polítics diferents i amb responsabilitat de governar en una única publicació per informar a la ciutadania de l’evolució, dels canvis, que han transformat la realitat del nostre país. No obstant això, l’Ajuntament no va pagar res per incorporar la foto de l’Alcalde, el cost total al qual vostè fa referència a la seva pregunta era a canvi de la col·laboració en la publicació que té una tirada de 205.000 exemplars, com també que van fer la resta d’ajuntaments que van participar a la publicació. Com haurà pogut veure la majoria dels reportatges constaven de dues parts que es complementaven entre elles, per una banda la promoció de la ciutat i l’evolució de la mateixa, només hem de llegir el titular de Gavà: Corredors de fon. A poc a poc i sense fer gaire soroll, Gavà s’ha modernitzat aprofitant la seva localització privilegiada. L’altra una entrevista a l’Alcalde o Alcaldessa de cada ciutat, destacant tots i totes les mancances que encara patim respecte al finançament, les infrastructures. etc. O explicant els projectes o somnis de cada ciutat , en el nostre cas l’Alcalde Balsera destacava: “Hem crescut però no hem perdut la identitat”. Espero – digué finalment la tinenta d’alcalde - que amb aquesta explicació li hagi aclarit el motiu de la despesa que ens plantejava.
En la quarta intervenció corresponent al C’s, el Sr. Ibáñez va dir que “Teniendo en cuenta que
Gavà está dentro de la Fase III del cese de emisiones analógicas, por lo que el cese en la
población está previsto como máximo para el 03/04/2010 y dado que, según nuestras
informaciones, el futuro del consorcio para la gestión de la televisión digital local pública de la
demarcación del Delta del Llobregat “Consorcio Delta” es incierto y, además, teniendo en
cuenta que otros municipios del citado consorcio tienen prevista diferentes actuaciones como la
creación de una TV on-line, el C’c pregunta: Dentro de la actual situación de crisis económica,
¿qué decisiones tiene previstas tomar el Equipo de Gobierno del Ayuntamiento de Gavà en
relación con la televisión local? ¿Cómo quedarán los trabajadores de Gavà TV en abril de
2010?

Va respondre el Sr. Víctor Carnero dient que seguint amb la política de contenció econòmica
que estava portant a terme l’ Ajuntament de Gavà, s’havia reduït un 5’48% el pressupost de
Gavà TV que es va aprovar definitivament al Ple Municipal del 18 de desembre de 2008. En
aquest, va afegir el tinent d’alcalde, l’equip de govern garanteix el servei públic i de proximitat
que atorga Gavà TV i redueix el seu pressupost, d’acord amb el pla de xoc contra la crisi que
estem implantant en tots els àmbits de l’Ajuntament, excepte en aquells que tenen una
repercussió immediata per a la vida de tots els ciutadans i les ciutadanes. La situació dels
treballadors de Gavà TV està vinculada a l’evolució de futur del Consorci Teledigital Baix
Llobregat Delta que, com vostès saben, ha suspès temporalment la seva activitat, però que en
cap cas s’ha dissolt. Per tant, s’haurà de veure com evoluciona el Consorci i les decisions que es
prenen.
Finalment i acabant el torn de precs i preguntes, el Sr. Ibáñez, dado que --digué en castellà-- se
ha impuesto una sanción a un trabajador de PRESEC y él ha presentado una denuncia por no
estar conforme, pregunta: ¿Es cierto que el motivo de la sanción es haber llamado al supervisor
para verificar una orden del encargado sobre un cambio en los trabajos a realizar por el
operario?

En resposta a la pregunta el Sr. Obispo digué que la sanció d'un dia d'ocupació i sou venia
motivada per la negativa de l'empleat a executar les ordres de treball transmeses pel seu capatàs.


DECLARACIONS POLÍTIQUES

1) - DECLARACIÓ POLÍTICA PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA
EN RELACIÓ A L’EMBARGAMENT DE L’HABITATGE.

Aprovar la Declaració Política presentada pel Grup municipal d’ICV-EUiA en relació a
l’embargament de l’habitatge, declaració que, després del debat i un cert consens entre els
grups que finalment votarien a favor, diu així en la seva part dispositiva:
PRIMER. L'Ajuntament de Gavà insta al Govern Central a la modificació de la legislació civil i
hipotecària relativa a l'embargament en cas d'impagament hipotecari amb l'objectiu de limitar
als béns hipotecats la responsabilitat de les persones deutores de crèdits garantits amb hipoteca,
evitant que aquesta responsabilitat s'estengui a la resta de béns i ingressos del deutor.
SEGON. Comunicar aquest acord al Parlament de Catalunya, al Congrés de Diputats i
Diputades, al Departament de Medi ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, al
Ministeri d’Habitatge i a la ciutadania de Gavà a través dels mitjans de comunicació.
La Declaració política va ser aprovada per quatre (4) vots a favor (1 ICV-EUiA, 2 ERC i 1 C’s), cap en contra i setze (16) abstencions (12 PSC, 3 PP i 1 CiU), donant-se per tant el vot favorable de la majoria simple (més vots afirmatius que negatius) dels membres de la Corporació presents –en aquest moment- a la sessió (20), quòrum que, amb caràcter general, exigeix l'art. 47.1 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, i l’art. 114.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. La Sra. Emma Blanco va donar lectura a una Declaració Política relativa a l’embargament de l’habitatge, la qual deia textualment el que segueix: “La quota mensual de les hipoteques i l'augment de l'atur han provocat l'aparició d'una situació social que podríem denominar la dels “nous pobres”. Es tracta d’unitats domèstiques de classe mitja i treballadora en atur amb o sense amb fills. Les previsions indiquen que un percentatge elevat de les llars pot entrar en situació de vulnerabilitat en els pròxims mesos, i tot això mentre els bancs continuen presumint dels seus beneficis en plena crisi. La morositat d’aquestes persones hipotecades s'ha triplicat en un any, però els experts destaquen que la influència de l'atur en les taxes de morositat està encara per arribar. Segons dades de l'Associació General de Consumidors, que al seu torn és membre del Consell de Consumidors i Usuaris, aproximadament 58.585 unitats domèstiques es trobaven en situació d'impagament de la seva hipoteca l’any 2008, xifra que podria incrementar-se un 43% l’any 2009. A l'Estat Espanyol, la legislació civil i hipotecària estableix que la persona deutora d'un crèdit garantit amb hipoteca respon il·limitadament del mateix (article 105 Llei Hipotecària i 1.911 Codi Civil). D'aquesta manera, quan en cas de subhasta per impagament del crèdit hipotecari no arriba a cobrir-se el deute contret amb l'entitat bancària, l'embargament es trasllada a la resta de béns, la nòmina i la resta d'ingressos, fins a saldar la totalitat dels diners prestats. Aquesta situació està sent freqüent en aquests últims mesos, a causa del descens entre el 30 i el 40% del preu de l'habitatge en el nostre país. En conseqüència, vam observar que el sobreendeutament de la ciutadania ha estat en part potenciat per una legislació que ha protegit els crèdits de les entitats financeres i perjudicat a les persones i unitats domèstiques hipotecades. Interessa assenyalar que la possibilitat de limitar la responsabilitat als béns hipotecats està ja prevista en la pròpia legislació (article 140 de la Llei Hipotecària), si bé es restringeix als supòsits que existeixi pacte entre les parts. Sent així, sembla que raons d'interès públic justifiquen que el que està regulat com excepció passi a ser norma general. Per tot això, el Grup Municipal de ICV-EUiA en el Ajuntament de Gavà proposa al Ple l'adopció dels següents PRIMER. L'Ajuntament de Gavà insta al Govern Central a la modificació de la legislació civil i hipotecària relativa a l'embargament en cas d'impagament hipotecari amb l'objectiu de limitar als béns hipotecats la responsabilitat de les persones deutores de crèdits garantits amb hipoteca, evitant que aquesta responsabilitat s'estengui a la resta de béns i ingressos del deutor. SEGON. Comunicar aquest acord al Parlament de Catalunya, al Congrés de Diputats i Diputades, al Departament de Medi ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, al Ministeri d’Habitatge i a la ciutadania de Gavà a través dels mitjans de comunicació”.
Seguidament va prendre la paraula el Sr. Miguel Ángel Ibáñez, en nom de Ciutadans, el qual va
manifestar que el seu grup municipal considerava que la presentació d’aquesta declaració era molt
oportuna i encertada, sobre tot tenint en compte la situació actual, en la qual el comprador era
pràcticament un espectador en front d’un venedor que fixava un preu, que la valoració de
l’habitatge la feia un banc, que moltes vegades tenia lligams econòmics amb el mateix promotor o
amb el mateix venedor, i per tant, Ciutadans entenia que en aquest sentit, que el comprador es
trobava indefens front de qui havia inflat d’una manera artificial un preu respecte de la fixació del
qual no en podia participar. Per això, va dir el Sr. Ibáñez, el seu grup votaria a favor de la
declaració política presentada per ICV-EUiA.
De la seva banda el Sr. Ramon Castellano, en nom de CiU, va dir que el seu grup havia tingut un
gran debat en la seva Junta d’assessors del grup municipal, ja que certament el que no es podia
negar era el missatge o l’esperit positiu que tenia aquesta declaració. Per això, el Sr. Castellano va
dir que la voluntat era positiva, era bona, però certament, en aquesta questió s’entrava en un gran
debat sobre drets i llibertat de mercat, i a aquests efectes, on no ens podíem posar era en aquelles
empreses, bancs, etc., que tenien un dret a reclamar la devolució de la cosa quan una persona
incomplia amb un deute, com era el cas de les hipoteques, i per tant, si s’havia signat un contracte
amb aquestes obligacions i condicionants, s’havia de respectar. En qualsevol cas, va dir el Sr.
Castellano, l’esperit era bo, i més en aquesta època de crisi, però el cert era que sobre aquesta
questió plantejada per la declaració hi havia un gran debat previ, impossible de resumir en un o
dos folis, com semblava fer la declaració política. A més, va dir el Sr. Castellano, era evident que
l’augment de l’atur generava aquesta situació, afegint però que contràriament al que deia l’equip
de govern, a Catalunya ja feia molts mesos que hi havia un important nombre de famílies que
estaven patint seriosament les conseqüències de la crisi actual, però evidentment, també calia fer
palès que eren els governs estatals els que tenien en primer lloc l’obligació i la responsabilitat
d’adoptar les polítiques necessàries per resoldre aquest problema, per bé que en aquí es podia
discrepar molt de les polítiques que s’havien portat a terme per part del govern espanyol, la
responsabilitat del qual havia estat aquests dos darrers anys només en mans de dos partits: el PP i
el PSOE. En aquest sentit doncs, va dir el Sr. Castellano, era cert que hi havia una legislació que
havia perjudicat a les persones i a les unitats familiars, i per tant, calia prendre mesures per sortir
d’aquesta situació i ajudar a aquelles famílies que començaven a trobar-se en una situació
especialment delicada com a conseqüència de l’atur. Però a la vegada, CiU considerava que la
problemàtica existent sobre aquesta questió anava molt més enllà del que es deia en la declaració
política. Així doncs, la posició final del grup de CiU seria la de l’abstenció, amb la voluntat de
transmetre que el seu grup comprenia i acceptava l’esperit positiu de la declaració, però a l’hora,
no es podien deixar de banda els drets de empreses i caixes de reivindicar els seus propis drets, raó
per la qual la posició de CiU seria la de l’abstenció. Per la seva part el Sr. Marcel·lí Reyes, en nom d’ERC, va començar la seva intervenció assenyalant que quan érem petits, de ben segur que tots havíem tingut unes lectures edificants de Charles Dickens sobre atribolats nens protagonistes sempre tenien uns parents que finalment acabaven a la presó per deutes. Doncs bé, el que era una realitat als països anglosaxons el segle XIX, avui dia seria impensable en els països on impera el liberalisme econòmic, atès que en un moment donat es va fer de tot evident que era absolutament injust que una persona, només pel fet de tenir deutes, podés acabar a la presó, arribant-se a la conclusió que si una persona havia signat un contracte i no el podia complir, l’obligació s’havia de circumscriure al deute, sense que es podés anar més enllà, de tal manera que el contingut de la declaració que se’ns havia presentat no només era just, sinó de sentit comú fins i tot per les economies capitalistes existents al mon. En definitiva, no només s’hi havia d’estar d’acord, sinó que a més s’havia de dir que les disposicions del Codi Civil espanyol i la Llei hipotecària pel que feia a aquests punts, eren àmplia i clarament obsoletes i injustes, i en aquest cas, ara que el Sr. Obama estava tant de moda, era un moment idoni per imitar-lo, en el sentit de que no es tractava d’endegar cap revolució, sinó d’admetre de que s’havien venut pisos amb una única lògica, que era la d’obtenir el màxim preu que se’n podés treure. Ara aquests pisos anaven baixant de valor, i per contra, s’incautaven els béns d’aquestes persones. Doncs bé, va dir el Sr. Reyes, això era un abús, ho fes una caixa o ho fes un senyor tancat en un “xiringuito”. En conseqüència, va dir el Sr. Reyes, tocava fer-ho i calia fer-ho ja mateix. Per la seva part el Sr. Josep Llobet, en nom del PPC, va dir que seria molt breu, ja que es tractava d’un tema que no era de la competència municipal, i per tant, la seva posició seria la de l’abstenció. Això no obstant, el Sr. Llobet va dir que calia admetre el voluntarisme de la declaració, afegint que, certament, tothom podia compartir la situació de crisi en la qual es trobaven molts ciutadans. En aquest sentit, el Sr. Llobet va dir que de ben segur que propostes com aquestes, evidentment matisades, es portarien pel grup parlamentari de la Sra. Blanco al Congrés dels Diputats, i seria en allà on es podrien veure les possibilitats de que una proposta com aquesta o similar podés tirar endavant. En qualsevol cas, va dir el Sr. Llobet, tenint en compte la situació de crisi com l’actual, qualsevol opció que servís per ajudar a les famílies, sempre tindria al grup del PPC al seu costat. De la seva banda, la Sra. Raquel Sánchez va dir que des del grup municipal socialista es compartia allò que s’havia assenyalat prèviament pel portaveu del grup de CiU, en el sentit de que s’entenia i es compartia l’esperit positiu d’aquesta declaració política, de la mateixa manera que també es compartia la preocupació que es manifestava envers aquest nombre creixent de famílies o de unitats domèstiques que com a conseqüència d’aquesta difícil situació econòmica ho estaven passant malament, i ho passaven malament perquè en la major part d’ocasions l’atur els privava dels recursos necessaris per fer front al pagament de les quotes de les hipoteques. Certament, era evident que s’havien de prendre mesures davant d’aquestes situacions, però era evident que mesures com les plantejades en concret en aquesta declaració política, no eren ni la causa del problema ni tampoc la solució, i això perquè, com havia dit el Sr. Reyes, la llei hipotecària era una llei molt antiga, del 1946 en concret, quan encara no es parlava d’especulació immobiliària ni de crisi financera, sinó que el que pretenia era, simplement, regular el tràfic jurídic i donar garanties a les parts. En aquest sentit, va dir la Sra. Sánchez, les hipoteques subjectaven estrictament el bé immoble al compliment dels deutes, però deixava la possibilitat de que les parts podessin pactar, sota un principi bàsic general i de seguretat jurídica, de que el deutor havia de respondre amb els seus béns dels seus deutes, i això ho regulava també el Codi Civil de 1889. Es podia estar d’acord en que era una regulació que calia actualitzar, que calia adaptar als nous temps, però tampoc el

Source: http://www.intra.gavaciutat.net/gava/archivos/1_7/Im_1_7_30096_PAC.pdf